Una mica d’història…
L’encàrrec de la il·lustració científica, té com a origen a Domingo Zapater i els seus germans, familiars directes d’Isidre Zapater, besavi d’aquests i últim dels propietaris industrials de la indústria paperera ubicada a la localitat de Beceite a la comarca de Matarraña (Teruel), al costat del riu Matarraña.
Localment, els habitants de Beceite van rebatejar la fàbrica, amb el sobrenom de l’Isidro Zapater Martí, en Solfa. La Fàbrica de Solfa, per la casa familiar Solfa. Solfa per una il·lustració d’un àngel amb una arpa amb notes musicals, dibuixada a l’escala principal de la casa familiar. No puc deixar de pensar que amb aquesta làmina i motiu d’aquest escrit, potser estem tancant un cercle.
Amb l’excusa dels noms que va anar adquirint la indústria paperera, hi ha inclòs a la dreta de la làmina, una petita llista dels diferents propietaris industrials, així que entendrem el pas del temps (del segle XIX al XX), i les diferents generacions que s’hi dedicaren.
Motiu final de l’encàrrec d’il·lustració científica
El motiu de l’encàrrec es va originar per la necessitat de crear una composició sobre plaques ceràmiques que havia d’esdevenir un mural decoratiu. El color de la il·lustració científica en blau, s’havia d’inspirar en les plaques ceràmiques populars, “Ceràmiques de Teruel” que feien servir l’òxid blau cobalt.
Vaig considerar important realitzar una il·lustració científica acurada, no a l’estil popular de les “Ceràmiques de Teruel” (una mica tosc i imperfecte, però amb gran personalitat en formes i elements decoratius d’arrel musulmana i mudèjar) per tal que el traspàs de la il·lustració a un altre medi (el ceràmic), ja de per si més complex, pogués basar-se en un estil més neutre.
La realització del treball sobre ceràmica es va assignar al “Taller ceràmic Alicia Guerrero” (Màlaga). En aquest taller treballen amb plaques de 15×15 cm, per tant, entre totes les parts, vam pactar que el mural decoratiu havia de ser de 30×45 cm. La tipografia Gloucer MT Extra Condensed, utilitzada a la il·lustració científica es va concretar amb l’Alicia Guerrero.
S’està projectant, que les plaques ceràmiques siguin emmarcades en ferro, per un ferrer de la zona de Beceite, generant un mural decoratiu i commemoratiu que es podrà ancorar a la paret.
Treball d’investigació
Per portar a terme l’encàrrec de la il·lustració, vaig valer-me d’una idea iniciada pel doctor en Arqueologia Prehistòrica Xavier Carlús, amic de la família Zapater i de imatges, explicacions i anècdotes que vaig anar demanant a en Domingo Zapater i que ell em va anar facilitant molt amablement.
Jo mateixa vaig cercar material fotogràfic d’altres indústries papereres ara museïtzades i vaig documentar-me visitant una que precisament tenia molt a prop, el Molí paperer de la Farga a Banyoles, on actualment “Sastres paperers” produeixen paper de manera artesanal i imparteixen tallers per donar a conèixer la tècnica. “Sastres paperers” es va crear el 2014, però tenen moltíssims més anys d’experiència i història, perquè encara produeixen la marca “Aquari”, paper originari del molí d’en Toni Sardà del carrer Fortià a Banyoles.
Imatges de l’il·lustrador Ton Lloret, amb motiu del fulletó didàctic fet pel Museu Molí Paperer de Capellades (Capellades), em van ajudar per entendre millor els usos de la maquinària i la posició de les figures que hauria de representar treballant a la il·lustració de la Fàbrica de Paper d’Isidre Zapater.
Les tines, l’assecador i fins i tot la indumentària, són una representació força fidedigna de la realitat, ja que es conserven vestigis i fotografies de l’època que hi donen fe. En canvi, la roda de molí, és una adaptació inspirada mig en els vestigis trobats a la fàbrica de Beteice, mig en una de les rodes de molí del Molí de la Farga, que tot i trencada i en desús, encara conserva força l’estructura.
Per últim la premsa, està extreta de la prensa que sí existeix al Museu de paper d’Amalfi, un museu que porta el nom del municipi on és situat, Amalfi, a la provincia de Salerno, Itàlia.
La premsa original de la fàbrica d’Isidro Zapater, va ser desballestada i es desconeix on va anar a parar, de fet no queda un sol vestigi que ens pugui donar cap tipus de pista ni del seu tamany ni de l’època de construcció i evidentment dels seus components.
El mural ceràmic
Ja per acabar només cal afegir, la imatge del treball realitzat pel Taller de ceràmica Alicia Guerrero. Com podeu comprobar, per iniciativa de la família Zapater, es va modificar alguns elements de la composió original de la il·lustració (llistat de propietaris industrials i data), detalls que no alteren la composició, ni l’equilibri de la peça i a nivell pràctic millora la visualització del text a més distància i la realització del treball amb òxid de cobalt aplicat de manera manual.
Per a la realització de la il·lustració científica, es va tenir en compte, els punts de tall de les plaques ceràmiques, aquests talls, no podien coincidir amb punts sensibles, com ara una mà o la cara d’un personatge. Això marcava la composició i disseny de la làmina i a la postproducció de la il·lustració va generar una dificultat afegida que sembla que finalment es va poder salvar acceptablement.
El treball de dibuix ceràmic, es va generar amb aplicació d’òxid colorant de cobalt i esmalt transparent (augmenta la intensitat dels òxids minerals i en el cas del òxid de coure i ferro, altera els colors) sobre plaques ceràmiques que després es van coure a 980 º.
Projecte acabat definitivament…
Finalment, després d’algun temps, tenim el mural ceràmic decoratiu emmarcat amb ferro i ben ancorat al llindar de la porta de la qual havia sigut la Fàbrica de Paper d’Isidro Zapater. Fotografies: Domingo Zapater