Sortides a plein air_Vestigis de la Garrotxa i arreu

Pont del Llierca_Vista des del camí que prové de Tortellà (Garrotxa)

El Pont del Llierca em genera certa fascinació plàstica.

El fet de poder endinsar-me en les roques que el conformen amb una tècnica que m’encanta, el grafit, va fer que volgués esplaiar-me i millorar la meva tècnica just en un petit tros de paper A5 Blistol, al temps que probava aquest suport.

Potser el paper no va arribar a facilitar-me el treball, ja que havia d’anar molt amb compte per no arrossegar part del material i això em va portar certs problemes, perquè en alguna part vaig haver de refer part de la feina; una situació tediosa en molts sentits. Així i tot, el resultat ha sigut força òptim, després de fixar el grafit amb fixador sobre el paper.

Cercar les imatges per poder desenvolupar el dibuix sense intentar mostrar-ho de manera fidedigna, però sí amb tots els elements seleccionats, comporta escollir una quantitat d’imatges amb les quals treballarem a l’estudi. He seleccionat tres grups d’elements: el pont amb la zona arborada de l’esquerra , els arbres de la muntanya en tots els seus angles i l’arbre i els matolls de la dreta.

Làmina amb primers treballs. Llapis H
Làmina més evolucionada. Llapis H, 2B i 4B
Il·lustració finalitzada. Grafit

Tortellà (la Garrotxa)_Pla de Tapioles_Detall masia i entorn

Vaig obrint nous projectes veient que el Pla de Tapioles s’ha convertit en un lloc que vaig freqüentant. En aquesta ocasió aprofito l’aquarel·la iniciada a l’estiu, per començar una de nova, aquesta vegada em projecto físicament a la masia en runes i començo a treballar una imatge per copsar-la des d’un altre punt de vista.

Com podeu veure la imatge mostra els primers passos, recerca de l’enquadrament i primers esbossos.

Il·lustració finalitzada. Aquarel·la

Volcà de Santa Margarida (Santa Pau)

En aquesta ocasió, el volcà de Santa Margarida em va resultar prou interessant per fer una capbussada al Parc Natural de la Zona Volcànica de la Garrotxa. Després d’ascendir la pujada que porta al cràter del volcà, vaig cercar un lloc on poder romandre una bona estona sense que el Sol pogués distorsionar-me la visió del paisatge o generar-me massa calor.

Val a dir que la propera vegada aniré entre setmana, vaig trobar que el cràter del volcà podia ser una zona on el silenci és molt important ja que l’acústica és magnífica per bé o per malament.

Tortellà (la Garrotxa)

Aproximació a un nou repte. Dibuix naturalista a Tortellà amb l’amiga i gran il·lustradora Ester Jaume.

Tornarem amb moltes ganes per continuar el procés, tot i l’ambient idíl·lic, amenaçava pluja

Segona sessió a Tortellà

Continuació de l’aplicació de l’aquarel·la i inici de detalls de diferents tonalitats a les masses de color (muntanyes, arbres, vegetació…).

Segurament serà convenient iniciar una nova aquarel·la i deixar aquesta oberta fins el proper estiu, ja que les tonalitats aniran modificant-se dràsticament en els pròxims dies, donat el canvi d’estació. Tot dependrà de si la continuo treballant a plein air o a l’estudi. La qüestió queda oberta…

Tercera sessió a Tortellà

Gràcies a un bon amic, que em va fer la puntualització que el paratge on desenvolupo aquest petit projecte pictòric, és el Pla de Tapioles, puc parlar amb més rigor geogràfic i facilitar aquesta informació, que m’havia passat per alt.

En aquesta ocasió, he començat a aplicar ombres per tal de millorar els matisos i crear profunditat i volum. L’aquarel·la va prenent de mica en mica, la corporeïtat que les masses en sí no ens poden transmetre. És d’aquesta manera que es va conformant un treball d’una concentració extrema en la qual constantment s’estan prenent decisions i amb la que, per anar bé, s’ha de treballar en conjunt. És per això que el treball es fa lentament i sembla que no s’avanci gaire d’una sessió a un altre. Un factor també a considerar, és que en aquest raconet de món, on m’assec a partir d’una hora del matí és impossible romandre sense un para-sol, així que el temps d’estada normalment acabi sent curt, ja que tampoc es pot assistir a la sessió molt aviat perquè les llums poden ser difoses i les ombres inexistents. Total, que la llum i el temps corren en contra i es fa el que es pot.

Enrera queden aquells dies, on no s’havia de què em rodejava (bé, tampoc del tot), però ara sé del cert, que aquests dies de fraternal i càndida companyia natural, m’envoltaven entre altre vegetació: alzines, olivaretes i algun roure martinenc despistat, a banda de pit-roigs i altres cantaires. Al fons, a la imatge, el mas abandonat, amb parets abrigades per heures, dos imponents plàtans (aquí li diem així), algun freixe, esbarzers i setembrines.

I jo, una dona feliç, perquè el solei em va acompanyar i el paisatge encara no ha canviat gaire des de l’última vegada i he pogut continuar i endinsar-me novament en l’aquarel·la, la vida que palpita, la Natura.

Quarta …

Continuo treballant en aquest petit projecte, val a dir que m’encanta anar al Pla de Tapioles i continuar aprofundint en la il·lustració que tinc entre mans. En aquesta ocasió, evoluciono amb el treball de contrastos i ombres per aconseguir copsar la imatge tridimensional. També he anat afegint detall al primer pla.

Treballs des de casa…

He anat treballant a casa a partir de diferents imatges fotogràfiques captades en diferents estacions, el que es tradueix en fer una mitjana de diverses llums i ombres per assolir el màxim de fidelitat a la imatge que l’ull pot reconèixer.

Il·lustració finalitzada. Aquarel·la

Llançà (Costa Brava – Alt Empordà)

Escenari dibuixat

Carregar el material d’aquarel·la per penya-segats, però amb camins encisadors, banyar-se i després dibuixar imatges impressionants, és una experiència amb recompensa immediata.

Continuació del treball a l’estudi

Besalú (la Garrotxa)

Besalú és un poble on tornar i tornar a dibuixar, on trobar autèntiques curiositats. Aquesta vegada, el vestigi de la mola del Molí d’en Subirós.


Madremanya (Gironès, limita amb el Baix Empordà)

Quan executes una aquarel·la, penses en el futur: prens decisions aplicant el color de clar a fosc, l’aquarel·la més o menys aigualida. El marge d’error és molt limitat si ho comparem amb altres tècniques, però, en canvi els resultats més o menys acabats poden ser més ràpids.


Pont de Llierca (la Garrotxa)

Treballs de seguiment del dibuix iniciat a plein air, ja a l’estudi. Grafit i llapis de colors.
Imatge finalitzat. Llapis de color

A la Natura t’inspires, anotes, fas fotografies… a l’estudi crees la peça o la il·lustració amb el caràcter que li vols donar, extreus les parts supèrflues, aquelles que consideres que no sumen, generes el teu estil personal.