{"id":2017,"date":"2021-02-08T15:01:43","date_gmt":"2021-02-08T15:01:43","guid":{"rendered":"https:\/\/martacorcoles.net\/?p=2017"},"modified":"2022-09-02T19:09:21","modified_gmt":"2022-09-02T19:09:21","slug":"the-dig-2021_historia-de-les-excavacions-dels-tumuls-funeraris-de-sutton-hoo","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/martacorcoles.net\/es\/the-dig-2021_historia-de-les-excavacions-dels-tumuls-funeraris-de-sutton-hoo\/","title":{"rendered":"The Dig (2021)_Hist\u00f2ria de les excavacions dels t\u00famuls funeraris de Sutton Hoo"},"content":{"rendered":"

Si us agrada l’arqueologia, ni que sigui una mica, no deixeu de veure la pel\u00b7l\u00edcula The Dig.<\/p>\n

Dirigida per Simon Stone, est\u00e0 basada en la novel\u00b7la que porta el mateix t\u00edtol, escrita el 2007 per John Preston, on l’autor reescriu la hist\u00f2ria dels descobriments de l’enterrament m\u00e9s sumptu\u00f3s de l’Europa mitjaval a l’estadi inicial.<\/p>\n

La trama gira al voltant d’una actriu i un actor genials, com s\u00f3n Carey Mulligan (<\/span>Never let me go,<\/em> <\/span>El gran Gatsby <\/em>…) en el paper d’Edith Pretty i Ralph Fiennes (El paciente ingl\u00e9s …) <\/em>interpretant a Basil Brown.<\/span><\/p>\n\n\n

Dades reals sobre l’excavaci\u00f3 a Sutton Hoo<\/h2>\n\n\n

Edith Pretty era la terratinent propiet\u00e0ria de l’extensa finca campestre Sutton Hoo en Suffolk prop d’Ipswich (Anglaterra), qui va tindre la visi\u00f3 d’excavar els t\u00famuls funeraris situats a la seva pr\u00f2pia finca. Basil Brown, <\/span>l’arque\u00f2leg aficionat autodidacta local, qui recomanat pel curador del Museu de la Corporaci\u00f3 Ipswich, Guy Maynard, va ajudar l’Edith Pretty a comen\u00e7ar amb el treball d’excavaci\u00f3.<\/span><\/p>\n

Pretty va supervisar les excavacions ella mateixa durant dos anys, fins que, i superant totes les expectatives, el fruit de la seva intu\u00efci\u00f3 va resultar sent “un dels descobriments arqueol\u00f2gics m\u00e9s important de tots els temps”, segons paraules del curador del Museu Brit\u00e0nic.<\/span><\/p>\n\n\n

\"\"<\/figure>
\n

Dibuix del t\u00famul funerari n\u00famero 1 al diari de Basil Brown, abans d’iniciar les excavacions<\/p>\n<\/div><\/div>\n\n\n\n

\"\"<\/figure>
\n

Vista a\u00e8ria del cementiri de Sutton Hoo, amb 18 t\u00famuls funeraris en total a 500 iardes (uns 457 m) de l’habitatge d’Edith Pretty<\/p>\n<\/div><\/div>\n\n\n\n

<\/p>\n\n\n\n

Un descobriment que canviaria la hist\u00f2ria coneguda de Gran Bretanya<\/h2>\n\n\n

L’excavaci\u00f3 va esdevenir el descobriment d’un vaixell que feia de cambra mortu\u00f2ria, amb un aixovar funerari espectacular. L’enterrament havia de ser d’una persona molt important, tant els enterraments en vaixells, com la dotaci\u00f3 de l’aixovar, eren poc comuns i aix\u00f2 va fer pensar que possiblement era d’un rei anglosax\u00f3, del qual nom\u00e9s es va trobar un espai amb forma humana a causa del s\u00f2l tan \u00e0cid de la zona. <\/span><\/p>\n

El suposat rei va morir a principis del segle VII, durant el per\u00edode anglosax\u00f3, quan encara Anglaterra, no existia, per\u00f2 s\u00ed regnes en guerra m\u00e9s petits que es fusionarien en un de sol tres segles despr\u00e9s. <\/span>Existeix la hip\u00f2tesi que l’ocupant de la tomba, podria haver sigut, dins dels candidats m\u00e9s populars, Raedwald, qui va governar el regne de l’East Anglia per aquella \u00e8poca. <\/span><\/p>\n

Val a dir que a finals dels vuitanta i principis del noranta, a l’\u00faltima missi\u00f3 arqueol\u00f2gica, un grup d’experts va datar que el vaixell havia estat enterrat concretament, entre els anys 640 i 670, gr\u00e0cies a les monedes trobades a la cambra funer\u00e0ria, corroborant la data de la mort del rei i l’\u00e8poca del seu regnat.<\/p>\n

La tomba de Sutton Hoo, reescriu la comprensi\u00f3 d’una \u00e8poca que pr\u00e8viament s’havia ent\u00e8s malament. Es pensava que la Gran Bretanya postromana, havia entrat en una ‘Edat mitjana’, on la civilitzaci\u00f3 havia declinat en tots els aspectes, per\u00f2 l’enterrament de Sutton Hoo “encarna una societat d’assoliments art\u00edstics notables, sistemes de creences complexes i grans connexions internacionals , aix\u00f2, sense fer esment a l’immens poder i riquesa personal”. <\/span><\/p>\n

Amb aquest descobriment, s’ha pogut con\u00e8ixer la hist\u00f2ria dels primers anglosaxons des de l’\u00e8xode rom\u00e0 (al segle V) fins a la invasi\u00f3 vikinga (a finals del VIII).<\/p>\n\n\n

\"\"<\/figure>
\n

Excavaci\u00f3 del vaixell (27 m de llarg). L’acidesa del sol i el temps, varen destruir completament les restes org\u00e0niques del vaixell. Podem veure les marques de la fusta deixades a terra. Gran part de l’aixovar es va poder recuperar perqu\u00e8 havien estat creats amb materials nobles com or o plata<\/p>\n<\/div><\/div>\n\n\n\n

<\/p>\n\n\n\n

El dest\u00ed de l’aixovar funerari i el seu contingut<\/h2>\n\n\n

A partir d’una investigaci\u00f3 feta el mateix 1939 sobre la manera de trobar el tresor, es va determinar que aquest, pertanyia a Edith Pretty. Poc despr\u00e9s, el va donar \u00edntegrament al Museu Brit\u00e0nic.<\/p>\n

Segons algunes fonts, durant la Segona Guerra Mundial, el Museu Brit\u00e0nic va haver d’amagar les seves col\u00b7leccions al metro de Londres i evidentment, el tresor de Sutton Hoo, va acabar corrent la mateixa sort fins acabada la guerra. L’any 1945, es van traslladar definitivament al Museu Brit\u00e0nic i all\u00e0, passats sis anys es van comen\u00e7ar a estudiar.<\/span><\/p>\n\n\n

\n
\"\"<\/a><\/figure>\n\n\n\n
\"\"<\/a><\/figure>\n\n\n\n
\"\"<\/a><\/figure>\n\n\n\n
\"\"<\/a><\/figure>\n\n\n\n
\"\"<\/a><\/figure>\n
Algunes imatges de la recreaci\u00f3 digital de com hauria pogut ser la cambra funer\u00e0ria de Sutton Hoo. Autor: Stephen Crummy<\/figcaption><\/figure>\n\n\n

La cambra funer\u00e0ria, contenia un equip militar complet, d’alt\u00edssima qualitat, com un casc de ferro amb incrustacions d’or, plata i coure, que malauradament no va sobreviure gaire b\u00e9 a l’\u00e0cid del s\u00f2l, una espasa amb empunyadura d’or ricament decorada amb incrustacions de granat, m\u00e0nec consistent en un bloc de ferro recobert de fusta i fulla de ferro a m\u00e9s d’una singular i luxosa cota de malla. Teixits i tresors de la m\u00e9s alta qualitat, com ara coberts bizantins, sumptuoses joies d’or, un instrument de fusta amb joies, un lux\u00f3s conjunt de banquet, un cofre ricament decorat amb tapa de marfil que tampoc va sobreviure al s\u00f2l de la regi\u00f3, monedes d’or, entre altres pertinences del difunt.<\/p>\n

Els articles de metall van sobreviure millor al s\u00f2l \u00e0cid que els org\u00e0nics com els teixits, la fusta o el mateix cos del difunt, que van desapar\u00e8ixer completament. Aix\u00f2 \u00faltim va generar especulacions sobre la possibilitat que el vaixell de Sutton Hoo, no era l’\u00faltim lloc on reposaren les restes mortals d’un rei, sin\u00f3 que en realitat era un cenotafi, una tomba buida o monument generat per honorar a una persona, les restes del qual serien a un altre lloc.<\/p>\n

Sort que una an\u00e0lisi posterior i m\u00e9s recent, detectar fosfat al s\u00f2l, indicador que efectivament un cos hum\u00e0 repos\u00e0 all\u00e0, perqu\u00e8 no s\u00e9 com s’haguessin explicat el perqu\u00e8 de l’empremta de la forma humana deixada a la cambra funer\u00e0ria.<\/p>\n

L’aixovar funerari de Sutton Hoo ens diu molt sobre la personalitat del difunt. Els que el van plorar, van escollir i organitzar l’aixovar funerari al voltant de la cambra funer\u00e0ria d’una manera significativa, per tal de donar missatges que ens pot donar molta informaci\u00f3 sobre la possible identitat i estat de la persona morta a la societat: com a l\u00edder poder\u00f3s, ric, gener\u00f3s, connectat amb el m\u00f3n en general i el glori\u00f3s passat rom\u00e0. La disposici\u00f3 trobada de l’aixovar, deixa una empremta molt poderosa del que volien que es lleg\u00eds en traspassar els l\u00edmits entre la vida i la mort.<\/p>\n\n\n

\"\"<\/figure>
\n

Imatge parcial del casc de Sutton Hoo. Ara com ara, nom\u00e9s s’han trobat quatre cascs anglosaxons<\/p>\n\n\n\n

Al Museu Brit\u00e0nic hi ha una recreaci\u00f3 de com podria haver sigut el casc en realitat. Tot sembla apuntar que podria ser un casc m\u00e9s ornamental o cerimoni\u00f3s que pr\u00e0ctic, per la sumptuositat dels components i la poca efectivitat que podria suposar en estat de lluita<\/p>\n<\/div><\/div>\n\n\n\n

\n
\"\"<\/a><\/figure>\n\n\n\n
\"\"<\/a><\/figure>\n\n\n\n
\"\"<\/a><\/figure>\n
Aquesta \u00e9s una restauraci\u00f3 reversible. La primera restauraci\u00f3 es va fer a mitjans dels anys quaranta, per\u00f2 va resultar massa imprecisa i als anys setanta es va millorar substancialment<\/figcaption><\/figure>\n\n\n\n

<\/p>\n\n\n\n

\n
\"\"<\/a><\/figure>\n\n\n\n
\"\"<\/a><\/figure>\n\n\n\n
\"\"<\/a><\/figure>\n\n\n\n
\"\"<\/a><\/figure>\n
A partir de l’espasa Sutton Hoo, la curadora del Museu Brit\u00e0nic Sue Brunning, ha descobert que la persona, propiet\u00e0ria de l’espasa era esquerrana, pel desgast a l’empunyadura i que aix\u00f2 el podria haver ofert certa avantatja a la batalla cos a cos<\/figcaption><\/figure>\n\n\n\n

<\/p>\n\n\n\n

\"\"<\/figure>
\n

Segons el Museu Brit\u00e0nic, aquest objecte \u00e9s una sivella de cintur\u00f3 d’or, ricament decorada amb incrustacions de niel, amb detalls entortolligats zoomorfs<\/p>\n<\/div><\/div>\n\n\n\n

<\/p>\n\n\n\n

Per qu\u00e8 en algun moment s’ha d’acabar… <\/h2>\n\n\n

El visionament de la pel\u00b7l\u00edcula, excusa perfecta per parlar del descobriment de Sutton Hoo, ha sigut com una petita lli\u00e7\u00f3 documental sobre l’excavaci\u00f3 de t\u00famuls funeraris (segur que d’aix\u00f2 els arque\u00f2legs professionals em poden fer una cr\u00edtica) a una l’Anglaterra a punt d’entrar en la Segona Guerra Mundial i toca molt directament, un tema delicat que es basa en l’autoria de l’excavaci\u00f3 i en la injust\u00edcies que es podem cometre, si els fets no s\u00f3n del tot ben documentats o documentats d’una manera parcial.<\/span><\/p>\n

Si b\u00e9 sembla que la per\u00edcia, perspic\u00e0cia i la professionalitat de Basil Brown va ser cabdal en l’excavaci\u00f3, d’aix\u00f2, que si b\u00e9 es fa ress\u00f2 a la pel\u00b7l\u00edcula, malauradament no va ser tan acceptat en vida de l’arque\u00f2leg.<\/p>\n

En tot cas, avui en dia, est\u00e0 clar que la hist\u00f2ria ha anat posant les coses al seu lloc i ja es considera que aquell 1939, Basil Brown va fer el descobriment m\u00e9s fam\u00f3s de tota la seva carrera:<\/p>\n

\n

“quan va escombrar el s\u00f2l de Suffolk i va revelar la tomba de l’alta edat mitjana intacta m\u00e9s rica d’Europa. M\u00e9s que una tomba, un monument funerari espectacular a una escala \u00e8pica (…)” i a m\u00e9s va fer un treball, junt amb altres arque\u00f2legs tan bo, “que els seus resultats van transformar la nostra comprensi\u00f3 d’aquest moment a la hist\u00f2ria i les vides i creences de les persones que van viure en aquell moment”. En opini\u00f3 de Sue Brunning, aquest \u00e9s el resultat m\u00e9s valu\u00f3s.<\/p>\n<\/blockquote>\n

Finalitzo aquest recull tamb\u00e9 amb les paraules de Sue Brunning on diu:<\/p>\n

\n

“les imatges d’alt\u00edssims salons de fusta, tresors lluents, reis poderosos i funerals espectaculars en el poema de l’angl\u00e8s antic Beowulf<\/em> ja no es podien llegir com a llegendes: eren realitat”.<\/p>\n<\/blockquote>\n

John R.R. Tolkien es va inspirar en l’obra Beowulf, <\/em>per fer-la servir de context mitol\u00f2gic per a les aventures descrites a la Terra Mitjana, <\/em>al Senyor dels Anells, <\/em>aix\u00ed que, no deixeu de veure pel\u00b7l\u00edcules bones i inspiradores i si s’escau, despr\u00e9s estireu del fil de la Hist\u00f2ria …<\/p>\n\n\n

\n\n\n\n

Bibliografia i imatges<\/h2>\n\n\n

Per saber molt m\u00e9s i con\u00e8ixer les fonts d’aquesta entrada al blog:<\/strong><\/p>\n

Molt i molt recomanable adre\u00e7ar-se a la web del British Museum (a sota, veure a l’enlla\u00e7), on la Dra. i curadora del museu Sue Brunning, fa un treball d’investigaci\u00f3 i divulgaci\u00f3 excel\u00b7lents. A m\u00e9s a la web, es pot trobar Potcash i un espai que es diu The corner<\/em>, on a trav\u00e9s de v\u00eddeos podeu gaudir d’una divulgaci\u00f3 exhaustiva, amena i amb un estil personal molt caracter\u00edstic (per ara en V.O. en angl\u00e8s sense subt\u00edtols). Tamb\u00e9 podeu visitar de manera virtual la sala 41, on estan ubicats els objectes del descobriment.<\/p>\n

Totes les imatges i gran part de la informaci\u00f3 recavada en aquest recull l’he trobat en aquests enlla\u00e7os:<\/span><\/p>\n

    \n
  • britishmuseum.org\/about-us\/british-museum-story\/people-behind-collection\/edith-pretty<\/li>\n
  • britishmuseum.org\/collection\/death-and-memory\/anglo-saxon-ship-burial-sutton-hoo#photos-of-the-excavations<\/li>\n<\/ul>\n

    Alguna informaci\u00f3 complement\u00e0ria ha sigut extreta de l’article complet\u00edssim, que porta per t\u00edtol: El Sutton Hoo, un buque anglosaj\u00f3n con un tesoro oculto <\/em>al diari La Vanguardia<\/em>, escrit per Javier Mart\u00edn:<\/p>\n

      \n
    • lavanguardia.com\/historiayvida\/historia-antigua\/20200801\/27160\/sutton-hoo-buque-anglosajon-tesoro-oculto.html<\/li>\n<\/ul>\n

      La dada de John R.R. Tolkien, apareix a Wikipedia<\/em> i aquesta al seu temps d\u00e9u la informaci\u00f3 a: North, Richard; Allard, Joe. Beowulf & other stories: an introduction to Old English, Old Icelandic and anglo-norman literatures<\/em>. Pearson Education, 2007, p.63. ISBN 1405835729<\/p>\n

      <\/p>","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

      Imatge de la pel\u00b7licula The Dig de Simon Stone<\/p>","protected":false},"author":2,"featured_media":2128,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[1],"tags":[],"class_list":["post-2017","post","type-post","status-publish","format-standard","has-post-thumbnail","hentry","category-blog"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/martacorcoles.net\/es\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/2017","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/martacorcoles.net\/es\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/martacorcoles.net\/es\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/martacorcoles.net\/es\/wp-json\/wp\/v2\/users\/2"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/martacorcoles.net\/es\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=2017"}],"version-history":[{"count":73,"href":"https:\/\/martacorcoles.net\/es\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/2017\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":2786,"href":"https:\/\/martacorcoles.net\/es\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/2017\/revisions\/2786"}],"wp:featuredmedia":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/martacorcoles.net\/es\/wp-json\/wp\/v2\/media\/2128"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/martacorcoles.net\/es\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=2017"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/martacorcoles.net\/es\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=2017"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/martacorcoles.net\/es\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=2017"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}