L’11 de febrer, vaig poder gaudir d’una experi\u00e8ncia ben curiosa que em va animar a comen\u00e7ar a escriure aquest article. Despr\u00e9s, ja ens ho sabem, tot \u00e9s comen\u00e7ar i no parar d’esbrinar m\u00e9s i m\u00e9s coses, en aquest cas, dels \u00e0necs collverd. Si b\u00e9 estem acostumades i acostumats a veure a l’Estany de Banyoles a aquestes aus aqu\u00e0tiques, no per aix\u00f2, deixen de semblar-me criatures fascinants (i ara encara m\u00e9s).<\/p>\n
L’\u00e0nega collverd, protagonista de la meva mirada escrutadora, em va regalar una s\u00e8rie de postures, que vaig aconseguir captar fraim a fraim (a sota a la galeria, faig un resum), fins a esdevenir pr\u00e0cticament una postura i\u00f2guica (perdoneu, no he pogut deixar de pensar-ho d’en\u00e7\u00e0 que la vaig fotografiar, \u00e9s que jo tamb\u00e9 la faig, amb algunes difer\u00e8ncies, evident).<\/p>\n
L’\u00e0nega se n’anava arraulint de mica en mica sobre si mateixa fins a quedar-se sobre la pota dreta i despr\u00e9s ben quieta, obria i tancava lentament els ulls, imagino per saber que feia una humana all\u00e0 palplantada ben quieta tamb\u00e9, en una postura que ja m’hagu\u00e9s agradat que alg\u00fa capt\u00e9s per a mi.<\/p>\n\n\n Despr\u00e9s l’\u00e0nega collverd va desfer la seva postura i grallava constantment amb petits intervals de descans. Al principi vaig pensar que cridava als seus pollets i que aquests no la seguien perqu\u00e8 algun depredador (no hum\u00e0 en aquest cas) com ara, una mostela (Mustela nivalis)<\/em>, un gat mesquer (Genetta genetta)<\/em>, un mussol (Athene noctua)<\/em>, una guineu (Vulpes vulpes)<\/em>, incl\u00f2s un vis\u00f3 americ\u00e0 (Mustela vison)<\/em>, se’ls havia cruspit.<\/p>\n\n\n L’\u00e0nega collverda, s’anava mirant i grallava en direcci\u00f3 als joncs de la riba de l’estany<\/p>\n<\/div><\/div>\n\n\n Vaig consultar el per\u00edode de posta de les cries i vaig esbrinar que aquesta \u00e9s a partir de mar\u00e7, ara som al febrer, els aneguets encara no existeixen. A qui cridava l\u00b4\u00e0nega collverd amb aquells gralls tan insistents?<\/p>\n <\/p>\n No s\u00e9, no he acabat de treure l’entrellat, la veritat \u00e9s que mirava constantment als joncs, que \u00e9s on construeix el niu, per\u00f2 potser cridava la parella mascle collverd, que tampoc apareixia per enlloc.<\/p>\n <\/p>\n <\/p>\n Com ja molts de vosaltres sabeu, l’\u00e0nec collverd t\u00e9 un dimorfisme sexual molt acusat. Per una banda, el mascle est\u00e0 donat d’un plomatge iridescent des de el bec fins a l’esquena, a m\u00e9s d’unes plomes arrissades sobre la cua, el pit gris platejat i una franja blava lilosa vorejada de blanc a cada banda de les ales. L’\u00e0nega collverda tamb\u00e9 t\u00e9 aquesta preciosa banda a cada costat, per\u00f2 el seu plomatge \u00e9s marr\u00f3 mate. <\/p>\n Evidentment els preciosos colors dels \u00e0necs collverd mascle, atrauen la femella en el temps d’escollir parella, sobre el gener o febrer. El color de la femella collverd \u00e9s necessari per a intentar passar desapercebuda, sobretot quan \u00e9s m\u00e9s vulnerable, concretament en el temps de posta (primavera) i cria. Normalment l’\u00e0nega collverda, construir\u00e0 el niu entre els joncs, al mateix lloc on ella va n\u00e9ixer, i portar\u00e0 al mascle que l’ha fecundat fins a aquest, per tal que protegeixi el territori, en la mesura de les seves possibilitats.<\/p>\n <\/p>\n <\/p>\n Els dos primers s\u00f3n mascles, la que va al darrere, \u00e9s la femella. Fotografia: www.hippopx.com<\/p>\n <\/p>\n<\/div>\n<\/div>\n <\/p>\n El dimorfisme sexual ser\u00e0 menys acusat entre els dos g\u00e8neres, curiosament en el moment en qu\u00e8 la femella far\u00e0 la posta. L’\u00e0nec collverd perdr\u00e0 o modarar aleshores el seu plomatge verd caracter\u00edstic i prendr\u00e0 l’aspecte de la femella. A m\u00e9s durant aquest temps no podr\u00e0 volar perqu\u00e8 perdr\u00e0 totes les plomes de la cua de cop. Aleshores podrem diferenciar el g\u00e8nere, sobretot pel color del bec, d’un groc verd\u00f3s als \u00e0necs coll verd mascle.<\/p>\n Imagino que aquesta estrat\u00e8gia deu afavorir que la femella no sigui tan atacada pels carn\u00edvors, millorant l’\u00e8xit de la cria dels \u00e0necs collverd fins a l’edat adulta, en la qual puguin aconseguir reproduir-se.<\/span><\/p>\n Les femelles reemplacen totes les plomes, obtinguen de noves, una vegada que els petits \u00e0necs surten de l’ou. Els \u00e0necs collverd tornaran a recuperar el seu plomatge verd irediscent a principis de la tardor, just a l’arribada de la nova temporada de festeig.<\/p>\n <\/p>\n <\/p>\n S’ha de dir que \u00e9s molt agradable alimentar als \u00e0necs, veure com s’apropen i com es relacionen, han arribat a ser pr\u00e0cticament animals dom\u00e8stics. A les fotos de m\u00e9s amunt em trobava a menys de metre i mig de l’\u00e0nega, mentre ella feia la seva ben tranquil\u00b7la.<\/p>\n Inicialment, des del meu punt de vista i crec que molts estareu amb mi, als \u00e0necs salvatges no se’ls hi hauria de donar menjar de cap mena, perqu\u00e8 en el cas de l’Estany de Banyoles, viuen en un espai on es poden autoabastir de manera natural i saludable.<\/p>\n Tots sabem, que als \u00e0necs els hi agrada molt el pa, per\u00f2 no els alimenta i els atipa. Donant-li pa als \u00e0necs, els hi podem provocar problemes de desnutrici\u00f3, donat que poden deixar de buscar i menjar aliments que s\u00ed que els aporten els nutrients necessaris per viure. A m\u00e9s el pa tamb\u00e9 pot provocar que els \u00e0necs s’engreixin per la ingesta de carbohidrats que no necessiten.<\/p>\n <\/p>\n <\/p>\n <\/p>\n <\/p>\n <\/p>\n \u00c0nec mut (Cairina moschata)<\/em>. Un cas d’enfermetat “d’ala d’\u00e0ngel”<\/em>, per una ingesta excessiva de carbohidrats i prote\u00efnes en edat de creixement. L’\u00e0nec es pot veure afectat per un creixement deficient dels ossos de les ales, provocant que aquestes aus no puguin volar, esdevinguen m\u00e9s vulnerables davant de depredadors i fent que no puguin seguir al grup en cas que siguin aus migrat\u00f2ries.<\/p>\n <\/p>\n <\/p>\n Aquesta malaltia afecta principalment a aus aqu\u00e0tiques, com ara cignes (Cygnus)<\/em>, oques (Anser anser)<\/em> i tamb\u00e9 pot afectar a algunes esp\u00e8cies d’\u00e0necs.<\/p>\n <\/p>\n <\/p>\n Fotografia: Roc\u00edo Salgado<\/p>\n <\/p>\n<\/div>\n<\/div>\n <\/p>\n Els \u00e0necs salvatges (perqu\u00e8 aquests \u00e0necs collverd, en realitat, ho s\u00f3n), com el dom\u00e8stic, s\u00f3n omn\u00edvors i mengen plantes, llavors, algues, insectes, com ara caragols i bavoses, petits peixos i aliments per l’estil i no tant per l’estil, perqu\u00e8 tamb\u00e9 ingereixen petites pedres que els ajuden a triturar i aix\u00ed digerir el menjar a dins de l’est\u00f3mac, perqu\u00e8, cosa evident, els \u00e0necs no tenen dents per mastegar.<\/p>\n En tot cas i perqu\u00e8 de vegades, ens agrada apropar a la mainada als animals o b\u00e9 nosaltres mateixos gaudim amb aquesta pr\u00e0ctica i m\u00e9s amb els \u00e0necs collverd, que s\u00f3n tan sociables, no podrem o no voldrem evitar, proporcionant-los menjar.<\/p>\n Sabent, tot el que ja sabem i si aix\u00ed i tot, volem donar-los menjar, almenys coneixem qu\u00e8 devem oferir-los i que no:<\/p>\n Li podem donar menjar sense afectar a la seva nutrici\u00f3, aliments que per altra banda, segurament tindrem al rebost de casa nostra, com ara: blat de moro, avena, arr\u00f2s (cuit o no), qualsevol barreja de llavors per a aus, p\u00e8sols i blat de moro (si els tenim congelats li podem donar una vegada descongelats), enciam a trossos…<\/p>\n No li donarem menjar: crispetes que van sobrar (cosa dif\u00edcil de creure) del dia que vam fer sessi\u00f3 de cinema casol\u00e0, ganxitos, patates fregides, galetes, aliments ensucrats com ara dol\u00e7os, xocolates o refrescs (aix\u00f2 \u00e9s gaireb\u00e9 terrorisme ecol\u00f2gic i si esteu llegint aix\u00f2 dubto molt que feu aquest tipus d’accions) ni evidentment, pa, que evitarem encara que sigui integral o amb llavors.<\/p>\n <\/p>\n <\/p>\n De vegades et trobes mainadeta que no es que volgui donar menjar a les aus, sin\u00f3 que interactua amb elles d’altres maneres. Estic esbrinant, perqu\u00e8 ho fan i el que trobo m\u00e9s engrescador, preguntant-lis directament a les nenes i als nens (aquests dies per tel\u00e8fon):<\/p>\n Candela (4 anys): La Candela viu a Barcelona i all\u00e0 es troba constantment amb coloms (<\/span>Columba livia<\/em>) al voltant dels parcs que freq\u00fcenta o al mig del carrer. A la pregunta de per qu\u00e8 corre darrere dels coloms, ella contesta que ho fa <\/span>“perqu\u00e8 jugo amb elles i les persegueixo per fer-les volar”<\/em> i a la pregunta de si s\u00f3n amigues o no, contesta <\/span>“s\u00ed que s\u00f3n amigues meves”<\/em> i despr\u00e9s comen\u00e7a a fer sorolls i a c\u00f3rrer amunt i avall de l’habitaci\u00f3, sembla que el record de les seves amigues, li han fet venir ganes de continuar jugant al carrer amb elles. No vull pensar si els coloms, comencessin a perseguir-la en ella, crec que li preguntar\u00e9.<\/span><\/p>\n <\/p>\n <\/p>\n <\/p>\n Un colom West of England Tumbler detectat al pard del Tur\u00f3 de la Peira a Barcelona, durant aquesta setmana, al costat de coloms comuns (Columba livia).<\/p>\n <\/p>\n <\/p>\n Fotografia: M\u00edriam C\u00f3rcoles<\/p>\n <\/p>\n<\/div>\n<\/div>\n <\/p>\n Marc (3 anys): En Marc viu a la Garrotxa i li agrada l’aigua i si pot li agrada visitar als \u00e0necs i a les aus de l’Estany de Banyoles. De vegades se les mira curi\u00f3s i observa silenci\u00f3s el que fan, per\u00f2 d’altres vegades les persegueix i les crida perqu\u00e8 corrin i al final es llencin a l’aigua. Evidentment la S\u00edlvia, la seva mare li diu que no ho faci perqu\u00e8 els animals s’espanten i no els hi agrada. En Marc contesta a l’interrogatori de maneres vario pintes: diu que ho fa primer “perqu\u00e8 tinc por”<\/em>, per\u00f2 tot seguit afegeix “les persegueixo i punt!”<\/em> i all\u00e0 s’acaben les preguntes perqu\u00e8 ja est\u00e0 per altres q\u00fcestions impostergables.<\/p>\n Afegir que la S\u00edlvia, em fa una reflexi\u00f3 que em sembla molt apropiada, qui millor que ella per parlar del que creu que motiva a en Marc, per actuar aix\u00ed: “tinc la sensaci\u00f3 que ho fa servir com una manera de desc\u00e0rrega, com un joc. Tamb\u00e9 crec que \u00e9s perqu\u00e8 en ser criatures m\u00e9s petites, aplica sobre elles un tipus de control o poder”<\/em>. Veurem com va evolucionant el tema…<\/p>\n <\/p>\n <\/p>\n <\/p>\n <\/p>\n <\/p>\n <\/p>\n La tarda del 27 de gener vaig sortir a fer un passeig i de tornada, pensant en les meves coses, vaig veure de re\u00fcll uns ocells blancs i espigats que hagu\u00e9s conf\u00f3s amb les caracter\u00edstiques gavines de l’estany, si el seu estatisme no m’hi hagu\u00e9s estranyat. Atreta per aquella visi\u00f3 parsimoniosa i apropant-me sigil\u00b7losament, vaig poder fer algunes fotos i un cop a casa, constatar, que eren Esplugabous (Bubulcus ibis)<\/em> una mica fora del seu h\u00e0bitat natural. Aquella tarda i potser alguns dies m\u00e9s, havien decidit deixar passar les hores, mirant-se les aig\u00fces tranquil\u00b7les de l’estany. Val a dir que tres dies despr\u00e9s ja no hi eren i ahir (3 de febrer) els vaig tornar a veure, no s\u00e9, no s\u00e9…<\/p>\n <\/p>\n <\/p>\n <\/p>\n <\/p>\n <\/p>\n<\/div>\n<\/div>\n <\/p>\n<\/div>\n<\/div>\n <\/p>\n <\/p>\n <\/p>\n Esplugabous al\u00e7ant el vol. Em van sentir arribar<\/p>\n <\/p>\n<\/div>\n<\/div>\n <\/p>\n <\/p>\n <\/p>\n Siluetes del esplugabous a les branques dels freixes, davant el cam\u00ed d’Anton Prat que voreja l’estany<\/p>\n <\/p>\n<\/div>\n<\/div>\n <\/p>\n <\/p>\n <\/p>\n <\/p>\n <\/p>\n El 5 de gener vaig tindre un cop de sort, veure un Corb mar\u00ed gros (Phalacrocorax carbo)<\/i> eixugar-se les ales. Ves per on, gaudeixo amb aquestes coses.<\/p>\n <\/p>\n <\/p>\n Al centre de la imatge el Corb mar\u00ed gros<\/p>\n <\/p>\n<\/div>\n<\/div>\n <\/p>\n <\/p>\n \n<\/p> <\/p>\n<\/div>\n<\/div>\n <\/p>\n <\/p>\n <\/p>\n <\/p>\n <\/p>\n <\/p>\n <\/p>\n Va ser una sorpresa molt i molt agradable, poder gaudir de l’avistador d’ocells reformat, s’ha convertit en un dels meus llocs preferits. <\/p>\n <\/p>\n <\/p>\n <\/p>\n <\/p>\n <\/p>\n <\/p>\n <\/p>\n <\/p>\n <\/p>\n <\/p>\n <\/p>","protected":false},"excerpt":{"rendered":" Entrada atemporal d’aquells animals que vaig albirant a Banyoles \u00c0nec collverd (Anas platyrhynchos), molt abundants a l’estany i als recs de Banyoles L’11 de febrer, vaig poder gaudir d’una experi\u00e8ncia ben curiosa que em va animar a comen\u00e7ar a escriure aquest article. Despr\u00e9s, ja ens ho sabem, tot \u00e9s comen\u00e7ar i no parar d’esbrinar m\u00e9s … Leer m\u00e1s<\/a><\/p>","protected":false},"author":2,"featured_media":2210,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[1],"tags":[],"class_list":["post-1860","post","type-post","status-publish","format-standard","has-post-thumbnail","hentry","category-blog"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/martacorcoles.net\/es\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/1860","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/martacorcoles.net\/es\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/martacorcoles.net\/es\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/martacorcoles.net\/es\/wp-json\/wp\/v2\/users\/2"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/martacorcoles.net\/es\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=1860"}],"version-history":[{"count":92,"href":"https:\/\/martacorcoles.net\/es\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/1860\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":2785,"href":"https:\/\/martacorcoles.net\/es\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/1860\/revisions\/2785"}],"wp:featuredmedia":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/martacorcoles.net\/es\/wp-json\/wp\/v2\/media\/2210"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/martacorcoles.net\/es\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=1860"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/martacorcoles.net\/es\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=1860"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/martacorcoles.net\/es\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=1860"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}![\"\"](\"https:\/\/martacorcoles.net\/wp-content\/uploads\/2021\/02\/Screenshot_20210215_184559.jpg\")
<\/a><\/figure>\n\n\n\n<\/a><\/figure>\n\n\n\n<\/a><\/figure>\n\n\n\n<\/a><\/figure>\n<\/figure>Dimorfisme sexual, m\u00e9s o menys…<\/h2>\n
<\/figure>\nAprofitem per parlar d’una activitat molt comuna a casa nostra i gens saludable per als \u00e0necs collverd, donar-los de menjar pa<\/h2>\n
<\/figure>\nI ja que abans ha sortit el tema de la mainada i l’acostament als \u00e0necs i a altres aus, que tamb\u00e9 s’apropen sense problemes a nosaltres…<\/h2>\n
<\/figure>\n
\nOn he extret la informaci\u00f3:<\/em><\/h6>\n
Depredadors de l’\u00e0nec collverd a l’Estany de Banyoles: sites.google.com\/site\/lestanyb\/home\/mamifers<\/em><\/h6>\n
Nutrici\u00f3 dels \u00e0necs: ngenespanol.com\/que-se-le-puede-dar-de-comer-a-un-pato | rodentia.es\/que-comen-los-patos | tiendanimal.es\/articulos\/que-comen-los-patos<\/em><\/h6>\n
Malaltia “ala d’\u00e0ngel”: avesdebadajoz.webnode.es\/alimentacion-de-las-aves<\/em><\/h6>\n
\nEsplugabous (Bubulcus ibis)<\/em> a la Pesquera de Cala Alsius<\/h2>\n
<\/figure>\n<\/figure>\n<\/figure>\n
\nCorb mar\u00ed gros (Phalacrocorax carbo)<\/em> davant el Club N\u00e0utic<\/h2>\n
<\/figure>\n\n
<\/a><\/figure>\n<\/li>\n<\/a><\/figure>\n<\/li>\n<\/a><\/figure>\n<\/li>\n<\/a><\/figure>\n<\/li>\n<\/a><\/figure>\n<\/li>\n<\/a><\/figure>\n<\/li>\n<\/a><\/figure>\n<\/li>\n<\/a><\/figure>\n<\/li>\n<\/a><\/figure>\n<\/li>\n<\/a><\/figure>\n<\/li>\n<\/a><\/figure>\n<\/li>\n<\/a><\/figure>\n<\/li>\n<\/a><\/figure>\n<\/li>\n<\/a><\/figure>\n<\/li>\n<\/a><\/figure>\n<\/li>\n<\/ul>\nAvistador d’ocells reformat a l’Estany de Banyoles<\/h2>\n
<\/a>\n
<\/a><\/figure>\n<\/li>\n<\/a><\/figure>\n<\/li>\n<\/ul>\n<\/figure>\n\n
<\/a><\/figure>\n<\/li>\n<\/a><\/figure>\n<\/li>\n<\/a><\/figure>\n<\/li>\n<\/ul>\n\n
<\/a><\/figure>\n<\/li>\n<\/a><\/figure>\n<\/li>\n<\/a><\/figure>\n<\/li>\n<\/ul>\n