{"id":1148,"date":"2018-07-15T16:55:57","date_gmt":"2018-07-15T16:55:57","guid":{"rendered":"http:\/\/www.martacorcoles.net\/?p=1148"},"modified":"2022-09-02T19:13:15","modified_gmt":"2022-09-02T19:13:15","slug":"1148-2","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/martacorcoles.net\/es\/1148-2\/","title":{"rendered":"Cr\u00edtica"},"content":{"rendered":"

Obra<\/h2>\n\n\n

L\u2019obra de Marta C\u00f3rcoles ens apel\u00b7la directament a la transcend\u00e8ncia, a la capacitat de transcend\u00e8ncia humana, d\u2019anar m\u00e9s enll\u00e0, de sortir dels seus l\u00edmits. I ho fa d\u2019una manera ben sinuosa, gens expl\u00edcita: no \u00e9s una obra f\u00e0cil. Marta ens mostra despulladament les dificultats per aconseguir-ho, i no deixa d\u2019exigir, sempre, l\u2019acompanyament, la implicaci\u00f3 de l\u2019espectador.
\u00c9s una obra on podr\u00edem sentir cert desassossec existencialista si no fos perqu\u00e8 \u00e9s profundament amorosa, amb un gran respecte i tendresa cap a l\u2019exist\u00e8ncia humana. El seu aire melanc\u00f2lic, els colors esmorte\u00efts, l\u2019ambientaci\u00f3 evanescent, sovint investida d\u2019una aura estranya i misteriosa, ens aboca directament davant d\u2019un suggestiu miratge, el reflex d\u2019un instant ef\u00edmer; com si, per art de m\u00e0gia, pogu\u00e9ssim palpar amb els nostres dits la inconsist\u00e8ncia de l\u2019\u00e9sser, la seva insubstancialitat, la imperman\u00e8ncia de la vida. Perqu\u00e8 \u00e9s la natura qui sembla moure\u2019s, al seu aire, mentre Marta subtilment desapareix, i deixa s\u00e0viament que siguin els propis elements de la natura qui imposin les seves pautes.
Per aix\u00f2 els seus quadres ens remeten directament a la fragilitat humana; i ho fa amb atzaroses insinuacions, amb continues veladures i juxtaposicions, en territoris ambigus entre l\u2019abstracci\u00f3 i la figuraci\u00f3, guardant nom\u00e9s discretes resson\u00e0ncies figuratives. Sempre amb una gran meticulositat i domini t\u00e8cnics, i amb un excels sentit de l\u2019harmonia i la bellesa. La bellesa, tan injuriada avui en dia.
Marta C\u00f3rcoles ens condueix inevitablement a la mem\u00f2ria, a un inconscient col\u00b7lectiu -ancestral- que nom\u00e9s pot ser reconegut a trav\u00e9s de la mirada, a trav\u00e9s del llenguatge dels signes i dels s\u00edmbols, i que es resisteix a les traduccions de l\u2019enteniment. Tota la seva obra sembla instal\u00b7lada enmig d\u2019un somni, entre silencis tan l\u00edrics com desoladors, i que ens van descobrint, com per casualitat, alguna petjada, alguna imprompta humana. Es torna tan protagonista el pas del temps, que les obres ens poden recordar sovint als palimpsests, aquells pergamins antics que s\u2019esborraven per a reutilitzar-los i on quedaven involunt\u00e0riament rastres d\u2019escriptures anteriors.
Marta es concentra de manera –diria que obsessiva– en la textura, en la pell de la pintura, i crec que ho fa conscient de que aix\u00ed recomposa lentament tots els seus fragments perduts i, a la vegada, dins d\u2019una mena de ritual alqu\u00edmic de la mat\u00e8ria, ens revela el que vivenciem com a abs\u00e8ncies –o directament com a enyor–, d\u2019una altra realitat o d\u2019una realitat anteriorment viscuda o intu\u00efda.
Unes \u201carqueologies\u201d com ella mateix anomena, on Marta reivindica amb contund\u00e8ncia la funci\u00f3 de l\u2019art com a restauraci\u00f3, com a recuperaci\u00f3 de la mem\u00f2ria, com una de les millors maneres que t\u00e9 l\u2019home de relligar, de restablir novament, a cada nova mirada, els vincles amb l\u2019essencial.<\/p>\n

Jordi Isern | Pintor | Doctor en Belles Arts per la Universitat de Barcelona<\/strong><\/p>\n

<\/p>\n\n\n

\"\"<\/a><\/figure>\n\n\n\n

El quadre dins cada quadre<\/h2>\n\n\n\n

Marta C\u00f3rcoles \u00e9s essencialment pintora i dibuixant, per\u00f2 la seva immersi\u00f3 en els llenguatges contemporanis l’han portat a observar el seu propi treball des de fora, en tantes ocasions que el quadre acaba per representar la pr\u00f2pia pintura.
El bastidor es mostra com a mat\u00e8ria similar a la que tanquen els seus marges, per\u00f2 l’artista s’encarrega de recordar-nos la convenci\u00f3 ancestral entre artista i espectador. Els quadres del m\u00f3n material remeten a quadres, paisatges i escenes del m\u00f3n interior, del m\u00f3n del pensament, per\u00f2 d’un m\u00f3n pensat a trav\u00e9s d’imatges reflectides per mat\u00e8ria.
Una cosa tan b\u00e0sica no deixa de ser f\u00e0cilment oblidada o ignorada fins al punt d’emp\u00e8nyer a l’artista a recordar-nos-ho per sentir, potser, que estem pensant en el mateix, encara que els paisatges interiors siguin subjectius i intransferibles, i l’\u00fanica cosa que puguem compartir sigui la pres\u00e8ncia dels objectes que construeix, o que reconstrueix, en els marges d’altres objectes convertits en marcs i bastidors.
El vell problema d’interpretaci\u00f3 del quadre dins el quadre de Magritte \u00e9s portat a l’extrem en qu\u00e8 la realitat est\u00e0 feta del mateix que el quadre, sempre dins de si mateix, i en aquest bucle mat\u00e8ric i visual, l’artista nom\u00e9s ens xiuxiueja suggeriments davant tan rotundes evid\u00e8ncies.<\/p>\n\n\n\n

Mafa Albor\u00e9s | Doctor en imatge i docent de cicles art\u00edstics<\/strong><\/p>\n\n\n\n

<\/p>\n\n\n

\n
\"\"<\/a><\/figure>\n<\/div>\n\n

(…) Marta C\u00f3rcoles treballa d\u2019una manera molt concentrada i el seu treball mostra la seva comprensi\u00f3 profunda de molts aspectes de la pr\u00e0ctica de l\u2019art contemporani. Els seus projectes sempre estan ben investigats, s\u00f3n curiosos i intrigants, i mostra una gran maduresa en l\u2019experimentaci\u00f3 sobre els antecedents conceptuals de les seves obres.<\/p>\n

 <\/span>Jette Bjerg | Director of Arts | Met\u00e0fora<\/strong><\/p>\n

<\/p>","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

Obra L\u2019obra de Marta C\u00f3rcoles ens apel\u00b7la directament a la transcend\u00e8ncia, a la capacitat de transcend\u00e8ncia humana, d\u2019anar m\u00e9s enll\u00e0, de sortir dels seus l\u00edmits. I ho fa d\u2019una manera ben sinuosa, gens expl\u00edcita: no \u00e9s una obra f\u00e0cil. Marta ens mostra despulladament les dificultats per aconseguir-ho, i no deixa d\u2019exigir, sempre, l\u2019acompanyament, la implicaci\u00f3 … Leer m\u00e1s<\/a><\/p>","protected":false},"author":2,"featured_media":554,"comment_status":"closed","ping_status":"closed","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[32],"tags":[],"class_list":["post-1148","post","type-post","status-publish","format-standard","has-post-thumbnail","hentry","category-critica"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/martacorcoles.net\/es\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/1148","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/martacorcoles.net\/es\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/martacorcoles.net\/es\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/martacorcoles.net\/es\/wp-json\/wp\/v2\/users\/2"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/martacorcoles.net\/es\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=1148"}],"version-history":[{"count":11,"href":"https:\/\/martacorcoles.net\/es\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/1148\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":2791,"href":"https:\/\/martacorcoles.net\/es\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/1148\/revisions\/2791"}],"wp:featuredmedia":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/martacorcoles.net\/es\/wp-json\/wp\/v2\/media\/554"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/martacorcoles.net\/es\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=1148"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/martacorcoles.net\/es\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=1148"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/martacorcoles.net\/es\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=1148"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}