{"id":1328,"date":"2020-12-23T10:04:08","date_gmt":"2020-12-23T10:04:08","guid":{"rendered":"https:\/\/martacorcoles.net\/?page_id=1328"},"modified":"2024-07-22T08:59:35","modified_gmt":"2024-07-22T08:59:35","slug":"estudi-pictoric","status":"publish","type":"page","link":"https:\/\/martacorcoles.net\/es\/estudi-pictoric\/","title":{"rendered":"Estudi pict\u00f2ric"},"content":{"rendered":"

Projectes<\/em><\/h2>\n\n\n

Investigaci\u00f3 pl\u00e0stica a partir de l’aplicaci\u00f3 de materials pict\u00f2rics i objectes quotidians reutilitzats com a material art\u00edstic.Durant la investigaci\u00f3 fusiono diverses disciplines art\u00edstiques: pintura, dibuix, gravat i collage. Amb aquestes eines, evoluciono fins a la materialitzacio de l’objecte, l’obra pict\u00f2rica. <\/p><\/div>\n\n\n

Maquetes despullades<\/em><\/h2>\n\n\n\n

Sabem que, en general, estem en constant evoluci\u00f3, amb les seves parades i els seus retrocessos, aquest treball no \u00e9s una excepci\u00f3.<\/p>\n\n\n\n

La mostra fa un recull de peces o de maquetes de possibles pintures (jo les percebo tridimensionals) que tradueixen una part de la meva vida on les preguntes han sigut constants i, on l\u2019art, amb la seva abstracci\u00f3, ha aconseguit donar-me respostes. La ment, que necessita entendre-ho tot, \u00e9s incapa\u00e7 de fer-ho.<\/p>\n\n\n\n

T\u00edtols que ens suggereixen espais viscuts, Bosc cremat<\/em>, les tres peces Erosi\u00f3,<\/em> com a sensaci\u00f3 interna extrema, Solitud,<\/em> derivada d\u2019una situaci\u00f3 buscada s\u00f3n algunes de les obres del projecte, on parlo de moments viscuts, d\u2019emocions i de processos, a les palpentes, com puc.<\/p>\n\n\n\n

S\u00f3n peces que beuen o s\u2019inspiren d\u2019impressions provinents de la natura o immersions clarividents a les ombres de la psique, per\u00f2 tamb\u00e9 d\u2019un cos que palpita i camina, un cos que s\u2019atura.<\/p>\n\n\n\n

\n
\"\"<\/a><\/figure>\n\n\n\n
\"\"<\/a><\/figure>\n\n\n\n
\"\"<\/a><\/figure>\n<\/figure>\n\n\n\n

A les imatges podeu veure les peces Erosi\u00f3 I, \u201cErosi\u00f3 II i Erosi\u00f3 III<\/em>. Cartr\u00f3, acr\u00edlic i cola blanca. 37,50 x 25 cm (2023)<\/p>\n\n\n\n

\"\"<\/figure>
\n

Bosc cremat<\/em>. Acr\u00edlic, sorra i cola blanca. 37,50 x 25 cm (2023)<\/p>\n<\/div><\/div>\n\n\n\n

\"\"<\/figure>
\n

Solitud. <\/em>Acr\u00edlic i betum de judea. 30 x 31 cm (2023)<\/p>\n<\/div><\/div>\n\n\n\n

\"\"<\/figure>
\n

Segrest<\/em>. Acr\u00edlic. 34 x 34 cm (2023)<\/p>\n<\/div><\/div>\n\n\n\n

\"\"<\/figure>
\n

Perd\u00f3 blau. Acrilic i betum de judea. 21,70 x 21,70 cm (2023)<\/p>\n<\/div><\/div>\n\n\n\n

\n\n\n\n

Tomba Mediterr\u00e0nia<\/em>_Contrastos<\/em><\/h2>\n\n\n
… la roca deixa veure la seva pell,<\/h6>\n

s\u00f3n els ossos de la Terra, que es poblen de llepasses i molses.<\/p>\n

La calma.<\/p>\n<\/p>\n\n\n

\n
\n
\"\"<\/a>
La calma<\/em> – 150×150 – Paper, mirall, cola blanca i acr\u00edlic sobre fusta<\/sub> <\/figcaption><\/figure>\n<\/div><\/div>\n\n\n\n
\n
\"\"<\/a>
Detall<\/sub><\/figcaption><\/figure>\n<\/div><\/div>\n<\/div>\n\n\n\n
\n
\n
\n
\n
\"\"
Rius d’or.<\/em> Crin de cavall, empremtes de llavors, mirall, oli, acr\u00edlic i esmalt daurat. 81×122 cm (2019)<\/sub><\/figcaption><\/figure>\n<\/div><\/div>\n\n\n\n
\n

Qui va dir que fos f\u00e0cil?

Teranyina fragmentada.

Trencada al centre i al centre, l’esperan\u00e7a, la visi\u00f3 del cel.

El descans de la ment al ben mig, envoltada per la descomposici\u00f3.
Tu a dins.

Des de dins de l’aigua, veig el cel,
dins de la roca, dins el pou.<\/p>\n<\/p>\n\n\n\n

<\/p>\n<\/div>\n<\/div>\n<\/div>\n<\/div>\n\n\n\n

\n
\n
\"\"<\/a>
Pobresa blava<\/em>. Fusta, tarlatana i paper<\/sub><\/figcaption><\/figure>\n<\/div>\n\n\n\n
\n
\"\"<\/a><\/figure>\n<\/div>\n\n\n\n
\n
\"\"<\/a>
Pobresa blava<\/em>. Estudi en serigrafia<\/sub><\/figcaption><\/figure>\n<\/div>\n<\/div>\n\n\n\n

<\/p>\n\n\n\n

\n
\n
\n
\n
\n
\n
\"\"<\/a>
Ferida que es tanca.<\/em> Roba de lli, paper, oli, acr\u00edlic i esmalt. 155×153 cm (2019)<\/sub><\/figcaption><\/figure>\n<\/div><\/div>\n\n\n\n
\n
\"\"<\/a>
Ferida que es tanca<\/em>. Estudi en serigrafia<\/sub><\/figcaption><\/figure>\n<\/div><\/div>\n<\/div>\n<\/div>\n<\/div>\n<\/div>\n<\/div>\n\n\n\n
\n
\n
\"\"<\/a>
Lluita sota la superf\u00edcie<\/em>. Pirogravat, acr\u00edlic i esmalt daurat. 155×153 cm (2020)<\/sub><\/figcaption><\/figure>\n<\/div><\/div>\n\n\n\n
\n
\"\"<\/a>
Lluita sota la superf\u00edcie<\/em>. Estudi en serigrafia<\/sub><\/figcaption><\/figure>\n<\/div><\/div>\n<\/div>\n\n\n\n
\n
Si vols saber m\u00e9s sobre les \u00faltimes dues peces…<\/a><\/div>\n<\/div>\n\n\n\n
\n\n\n\n

L’Espera<\/em><\/h2>\n\n\n

L’Espera<\/em> \u00e9s un cordill entre el present i un futur intu\u00eft.<\/p>\n

L’Espera<\/em> comen\u00e7a observant els materials a l’abast i una idea, el buit a omplir.<\/p>\n

La pe\u00e7a \u00e9s un quadre feta a peda\u00e7os de temps i l\u00ednies que coincideixen a l’espai.<\/p>\n

Condensaci\u00f3 de tempos, units per l’atzar.<\/p>\n\n\n

\n
\n
\"\"<\/a>
L’Espera<\/em>. Cordill, rea, acer galvanitzat. 123×124 cm (2015)<\/sub><\/figcaption><\/figure>\n<\/div><\/div>\n\n\n\n
\n
\n
\"\"<\/a><\/figure>\n\n\n\n
\"\"<\/a><\/figure>\n\n\n\n
\"\"<\/a><\/figure>\n
Evoluci\u00f3 de la pe\u00e7a a l’exterior<\/figcaption><\/figure>\n<\/div>\n<\/div>\n\n\n\n
\n
<\/div>\n\n\n\n
<\/div>\n<\/div>\n\n\n\n

La pe\u00e7a continua un proc\u00e9s de desagradaci\u00f3 a un espai privat a Banyoles des de principis de l’any 2019.<\/p>\n\n\n\n

\n\n\n\n

Xarxa<\/em><\/h2>\n\n\n

De vegades, les branques caigudes formen una estructura, les riuades porten fullen que, atrapades, generen un cos compacte. Aquest, finalment queda abandonat i visible, quan el caudal torna a a la normalitat.<\/p>\n

Una escultura espont\u00e0nia o un munt de fulles, atrapades per la riuada.<\/p>\n

Xarxa<\/em>, \u00e9s el que m’inspiren aquestes escultures atzaroses, precioses perqu\u00e8 no pretenen res.<\/p>\n\n\n

\n
\n
\"\"<\/a>
Xarxa<\/em>. Paper japon\u00e9s, branques i cordill. 114×105 cm (2014)<\/sub><\/figcaption><\/figure>\n<\/div><\/div>\n\n\n\n
\n
\n
\"\"<\/a><\/figure>\n\n\n\n
\"\"<\/a><\/figure>\n\n\n\n
\"\"<\/a><\/figure>\n\n\n\n
\"\"<\/a>
Evoluci\u00f3 de la pe\u00e7a a l’exterior<\/sup><\/figcaption><\/figure>\n<\/figure>\n<\/div>\n<\/div>\n\n\n\n

La pe\u00e7a continua un proc\u00e9s de desagradaci\u00f3 a un espai privat a Banyoles des de principis de l’any 2019.<\/p>\n\n\n\n

\n
Anar a “Xarxa_An\u00e0lisi del deteriorament”…<\/a><\/div>\n<\/div>\n\n\n\n
\n\n\n\n

2013<\/em><\/h2>\n\n\n

Hedera helix, Pell caminada i Viatge<\/em> parlen del cam\u00ed i del cos.<\/p>\n

Les empremtes a la carn pel pas del temps. D’una vida i del conjunt de les vides humanes.<\/p>\n

Una investigaci\u00f3 a la consci\u00e8ncia.<\/p>\n

El decurs d’una humanitat que no t\u00e9 m\u00e9s remei que caminar de la m\u00e0, tinguin les difer\u00e8ncies que tinguin.<\/p>\n

Una carn fr\u00e0gil i eterna a un temps, que travessa l’infinit i que torna. Torna per explicar el que ha vist.<\/p>\n

Perqu\u00e8 estem plagats de viv\u00e8ncies que no hem viscut, per\u00f2 que ens formen, i no podem girar l’esquena a aquells que aprehendran de nosaltres i que mai coneixerem.<\/p>\n<\/p>\n

Misteri o Jepe<\/em>, \u00e9s l’\u00faltima empremta a trav\u00e9s de la foscor.<\/p>\n\n\n

\n
\"\"<\/a>
Hedera helix<\/em>. Oli, paper, cola blanca i branca d’Hedera elix. 122×81<\/sup> cm<\/sup><\/figcaption><\/figure>\n\n\n\n
\"\"<\/a>
Viatge<\/em>. Oli, pell i tela. 122×81 cm<\/sup><\/figcaption><\/figure>\n\n\n\n
\"\"<\/a>
Pell caminada<\/em>. Pell, tela i paper. 122×81 cm<\/sup><\/figcaption><\/figure>\n<\/figure>\n\n\n
\n
\"\"<\/a>
Misteri o Jepe<\/em>. Fragments de tela de cot\u00f3, empremtes de cordill i oli. 81×122 cm<\/sup><\/figcaption><\/figure>\n<\/div>\n\n\n
\n\n\n\n

Cossos<\/em> (2012)<\/em><\/h2>\n\n\n

Arqueologia del cos, Melancolia dels cossos perduts, Cos habitat…<\/em> \u00e9s evident llegint els t\u00edtols d’aquestes obres, que m\u00e9s semblen t\u00edtols de novel\u00b7les, que sento una curiositat irrefrenable cap a la humanitat.<\/p>\n

Es per aix\u00f2 que lluito per entendre el que abra\u00e7a la vida i la millor manera que he trobat, ha sigut creant peces que limiten la vastitud del tema que tracto.<\/p>\n

Gratant a la mem\u00f2ria de les subtils sensacions, desenterro un cos al mig de la tendra molsa i trobo pell, cicatrius congelades en el temps i la descomposici\u00f3, Arqueologia del cos.<\/em><\/p>\n

A Melancolia del cossos perduts<\/em> entenc la relaci\u00f3 de la meva \u00e0via Ernestina (1923 – 2008) amb el seu D\u00e9u mortal i la seva mort dolorosa. Despatxo l’angoixa i la r\u00e0bia que em provoca no poder-la abra\u00e7ar i l’enyoro amb la resignaci\u00f3 continguda i encara inexperta.<\/p>\n

\u00c9s a Cos habitat<\/em>, on plasmo la resignaci\u00f3 o la sorpresa de la ment a un cos imm\u00f2bil, arran d’un esdeveniment despietat, la nova visi\u00f3 d’una dona que coneixia plena de vida i que avui \u00e9s una consci\u00e8ncia a un cos paralitzat.<\/p>\n<\/p>\n\n\n

\n
\n
\"\"<\/a>
Arqueologia del cos<\/em>. Oli, tovalloles de bany, grapes i paper. 122×122 cm<\/sub><\/figcaption><\/figure>\n<\/div><\/div>\n\n\n\n
\n
\"\"<\/a>
Melancolia dels cossos perduts<\/em>. Oli ,agulles de fer mitja i empremta de peix. 122×122 cm<\/sup><\/figcaption><\/figure>\n<\/div><\/div>\n<\/div>\n\n\n
\n
\"\"<\/a>
Cos habitat<\/em>. Oli, cartr\u00f3 i paper. 122×81 cm<\/sub><\/figcaption><\/figure>\n<\/div>\n\n\n
\n\n\n\n

Cap a l’abstracci\u00f3<\/em> (2011)<\/h2>\n\n\n\n

Peces que esdevenen un punt d’inflexi\u00f3 respecte a la pintura que havia fet fins al moment. Les imatges comencen a generar evanesc\u00e8ncies, inicien un cam\u00ed diferent, un cam\u00ed desconegut, on les formes, els l\u00edmits de les formes s’esva\u00efxen i em proporcionen noves visions, noves realitats on investigar i trobar-me.<\/p>\n\n\n\n

\n
\n
\"\"<\/a>
Pell<\/em>. Oli, paper i xilografia sobre pell. 81×122 cm<\/sub><\/figcaption><\/figure>\n<\/div><\/div>\n\n\n\n
\n
\"\"<\/a>
Escata<\/em>. Oli, xilografia sobre paper i empremtes de petxines. 81×122 cm<\/sub><\/figcaption><\/figure>\n<\/div><\/div>\n\n\n\n
\n
\"\"<\/a>
Espai buit<\/em>. Oli i paper. 81×122 cm<\/sub><\/figcaption><\/figure>\n<\/div><\/div>\n<\/div>\n\n\n\n
\n\n\n\n

Mem\u00f2ria i vida (2011)<\/em><\/h2>\n\n\n\n

Aquest petit projecte va ser desenvolupat arran del comen\u00e7ament de la p\u00e8rdua de mem\u00f2ria i conseq\u00fcents p\u00e8rdues de les facultats f\u00edsiques de la meva \u00e0via Lola (1926 – 2014).<\/p>\n\n\n\n

Reflexionant sobre aquest fet, vaig veure adient, treballar amb la seva imatge, concretament amb el que m\u00e9s recordava d’ella quan hi pensava, el seu rostre.<\/p>\n\n\n\n

El projecte comen\u00e7ava convencent a una dona de 80 i tants anys a deixar-se retratar desperta i adormida, amb el perill de la “maledicci\u00f3” per part d’ella per dibuixar-la sense “arreglar”. Per descomptat, el dibuix no li va agradar, segons ella “estaba muy fea” (opini\u00f3 que no comparteixo), per\u00f2 les premisses les tenia clares: actuar sense miraments, recon\u00e8ixer que probablement no hi hauria una altra oportunitat i no repetir ni millorar els dibuixos fets sobre la tela. Imitar d’alguna manera, el moment present i l’acci\u00f3 del temps.<\/p>\n\n\n\n

L’aplicaci\u00f3 t\u00e8cnica havia d’afavorir la idea de p\u00e8rdua: dibuix del natural amb grafit sobre tela en blanc, tractant la imatge de manera que perd\u00e9s volum fins a desapar\u00e8ixer. Simb\u00f2licament, dibuixar per desdibuixar sense perdre la mem\u00f2ria, mentre alg\u00fa recordi.<\/p>\n\n\n\n

\n
\n
\"\"<\/a>
Mem\u00f2ria-No mem\u00f2ria<\/em>. Grafit, oli, estampaci\u00f3 i paper. 38×47 cm<\/sub><\/figcaption><\/figure>\n<\/div><\/div>\n\n\n\n
\n
\"\"<\/a>
Mem\u00f2ria-Somnis<\/em>. Grafit, oli, colagraf i paper. 33×46 cm<\/sub><\/figcaption><\/figure>\n<\/div><\/div>\n<\/div>\n\n\n\n

<\/p>","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

Investigaci\u00f3 pl\u00e0stica a partir de l’aplicaci\u00f3 de materials pict\u00f2rics i objectes quotidians reutilitzats com a material art\u00edstic.
Durant la investigaci\u00f3 fusiono diverses disciplines art\u00edstiques: pintura, dibuix, gravat i collage. Amb aquestes eines, evoluciono fins a la materialitzacio de l’objecte, l’obra pict\u00f2rica.<\/p>","protected":false},"author":2,"featured_media":0,"parent":0,"menu_order":0,"comment_status":"closed","ping_status":"closed","template":"","meta":{"footnotes":""},"class_list":["post-1328","page","type-page","status-publish"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/martacorcoles.net\/es\/wp-json\/wp\/v2\/pages\/1328","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/martacorcoles.net\/es\/wp-json\/wp\/v2\/pages"}],"about":[{"href":"https:\/\/martacorcoles.net\/es\/wp-json\/wp\/v2\/types\/page"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/martacorcoles.net\/es\/wp-json\/wp\/v2\/users\/2"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/martacorcoles.net\/es\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=1328"}],"version-history":[{"count":150,"href":"https:\/\/martacorcoles.net\/es\/wp-json\/wp\/v2\/pages\/1328\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":3081,"href":"https:\/\/martacorcoles.net\/es\/wp-json\/wp\/v2\/pages\/1328\/revisions\/3081"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/martacorcoles.net\/es\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=1328"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}